“L’educació està pensada pels científics, no està pensada pels artistes”

 ENTREVISTA : En Martí Prat, psicopedagog de l’Escola Waldorf el Til·ler de Bellaterra.

Un nen ha d’aprendre a qüestionar el seu voltant, no? A tenir pensament crític…

Aprendre a pensar no depèn de tenir molts conceptes sinó de tenir experiències. El que es fa a l’escola és potenciar aquestes experiències perquè el nen pugui extreure’n conceptes, no donar-los-hi nosaltres.

Arnau Ramos (Bellaterra)

Una bocí de l'exterior de l'escola Waldorf el Til·ler, on es veuen cadires desordenades i els abrics i bates dels nens i nenes penjats
Els nens i nenes surten a jugar fins i tot quan plou o fa fred, per experimentar amb els fenòmens naturals, per això ténen els seus abrics, impermeables i botes d'aigua preparats al porxo.

 

 

 

 

 

 

 

 

En Martí Prat és psicopedagog de l’Escola Waldorf el Til·ler de Bellaterra. Ell    mateix, acompanyat de més gent, va crear l’escola ara fa deu anys. Ara mateix, el Til·ler compta amb una centena d’alumnes que creixen cada dia a través de la motivació per aprendre. Dins l’ecola s’hi respira un aire de molt dinamisme i    motivació però també d’esforç i treball. En Martí seu davant meu a l’aula i s’acaba unes ametlles compartint amb mi l’últim moment del dinar.

Bon dia Martí.
Bon dia. M’atrapes acabant de dinar…

Perdona.
I ara, no pateixis. Comencem quan vulguis.

Explica’m, què diferencia una escola Waldorf d’una convencional?
En qualsevol tipus de pedagogia hi ha d’haver una psicologia de l’home, no? I el que diferencia una escola Waldorf d’una altra és potser el concepte de què és l’home. A partir de la visió de l’home es deriva què és la didàctica.

Què vols dir?


Tu mires una escola pública clàssica i allà es fa com si els coneixements fossin independents de l’evolució de l’home. Només és mira el món conceptual. Nosaltres tenim una visió de l’home com molt més integral: Cos – ànima (interioritat) – esperit(consciència).

L’home, més que un sac de conceptes…
No només hi ha intel·ligència sinó també hi ha el sentir – el món de l’artístic- i el fer, la voluntat, però no la voluntat de “vull fer coses” sinó tot allò que té a veure amb l’acció. I es construeix el currículum a partir d’aquestes tres capacitats. Del pensar, del sentir i del fer, i d’aquí es deriva la didàctica.

Ja ho entenc! …he sentit a parlar que també hi ha una part espiritual.
El concepte d’espiritual porta molta confusió a Espanya. Tu parles d’esperit i el primer que veus és un fantasma, no? Potser l’esperit és la consciència històrica.

Bé, sí…
Però en alemany la paraula esperit és el “geist”, és qualsevol producció de l’home. Des d’allò que produeix a nivell de pensar, el que produeix a nivell artístic i tot el que produeix a nivell de la voluntat o religió.

D’acord.
També un sinònim del “geist”, de l’esperit són els estats de consciència. Un nen de petit té un estat de consciència, està adormidet, i cada any es desperta en un àmbit de consciència.

Aprofundim una mica.
Si mires el dormir no hi ha gens de consciència, els somnis ja és un estat de consciència,estar despert és un altre estat de consciència més gran, i després pots estar molt més despert encara.

Sembla una classe de Freud.
En cada edat, aquest estat de consciència capta diferents aspectes. Un nen de primer encara està vivint molt en les imatges dels contes, el que es treballa molt són les imatges de contes que encara són entre somni i real. Però lo abstracte no està despert.

I a segon?
A segon ja hi ha un altre nivell de consciencia, es treballa una mica les qualitats dels animals: l’astúcia del llop, o l’avarícia… o fins i tot qualitats més amples: la bondat, la bellesa… comencem a despertar el món impulsiu.

Interessant, com continua el nen?
A quart ja es desperta més la consciencia de la terra, els elements, la geografia… fins a quart tu li pots donar molts conceptes però la vivència no hi és. Li pots ensenyar què hi ha davant, darrere, al nord, al sud… tu pots aprendre un llibre però en realitat no és aprenentatge. A cada edat es desperta com un cercle de consciència.

I no pot ser que dins un grup cada nen desperti a ritmes diferents?
No però l’ambient general de tot l’any és pràcticament igual. Pot ser que un nen estigui molt més en el cap, molt més en el fer… però l’atmosfera és la mateixa. És com si vas a un teatre hi ha un tipus de decoració, doncs cada any escolar hi ha un tipus d’atmosfera.

El teatre recorda al sentir… quins són els decorats?
A 5è és Grècia, en l’atmosfera dels grecs es desperta el pensar, la geografia tot un tipus de sensibilitats molt lligades al mon grec…

A 6è deu ser Roma.
Sí també va una mica amb la evolució de la humanitat. Però té una explicació.

Com no…
A Roma hi ha la lleis, la normativa. Hi ha lleis a 6è. Necessiten normes a 6è tot és molt més terrestre, molt més concret. A 6è ja es confronten amb el mestre ja es diferent el tipus de relació. El nen o nena ja vol tenir uns drets propis, pots pactar amb normes.Fins a 5è la norma la posa el mestre i s’ha acabat però a 6è pots començar a negociar normes.

Han de veure quin benefici treuen no?
Mes que quin benefici és que a 6è han de saber el perquè d’aquestes normes, qui ho ha decidit. Es com si fins a 5è les normes venen d’un ens diví, venen donades com Moisès,els deu manaments, ho has de fer i s’ha acabat.

Què més hi ha entre Roma i els nens de 6è?
El concepte de ciutadà apareix a Roma. La igualtat. A sisè tots som iguals. Estan vivint experiències molt del fer dels romans, d’anar a conquerir.. el dret romà és molt de jo sóc jo, tu ets tu però a Grècia no hi havia encara aquesta concepció.

Et refereixes a la concepció de “sóc un individu”?
Clar, a 3r encara estan com a grups i tu veus els nens de 1r i 2n i veus un grup més o menys cohesionat. Tot el grup és homogeni. A 6è s’individualitzen.

Però l’ individualisme és dolent… mira com ha acabat la societat. Vols dir que s’ha de potenciar?
Tu no ho potencies sinó que ho respectes, un nen que va a l’escola pública passa pel mateix desenvolupament que el mateix que el que va a una Waldorf.

A l’ ESO segueixen amb Grècia i Roma?
Llavors ve l’edat mitjana.. a 7è és el Renaixement quan ve el mon de la perspectiva.. el coneixement, es va avançant en el procés històric.

La base és escoltar-los.
I tant bàsicament escoltar-los.

A les escoles convencionals es practica poc?
Jo diria que gens. Pel que jo conec que també he estat a escoles públiques. A l’escola pública la base és l’aprenentatge acadèmic, conceptes no? Es pensa que s’aprèn a base de tenir molts conceptes.

Fer viure experiències als nens petitons suposo que es més fàcil que quan arriben a la ESO no? Perquè a la ESO ja es toparan amb exàmens…
No.

No, què?
No hi ha exàmens, els exàmens son inútils. Per exemple a química es presenta un procés: què passa amb els àcids i les bases. Tu fas un experiment i es instantani,provoques el coneixement de conceptes, els conceptes estan en el fenomen. Tu despertes la capacitat d’observar i de treure els conceptes que són allà.

I ja està?
Si el nen és capaç d’observar el concepte perquè l’has d’examinar, la feina del mestre és triar quin fenomen ha de presentar als nens perquè ells puguin treure conceptes. Perquè la capacitat ja hi és.

Insisteixo, hi haurà algun mètode d’avaluació, no?
L’examen és l’endemà quan dilluns expliques alguna cosa dimarts quan vénen preguntes -què recordeu?- i tu com a mestre has d’omplir el que ells no recorden, has d’ampliar.. l’examen és sempre oral per dir-ho així.. i després quan passen als quaderns és quan allò realment ho saben…

Això de fer exàmens de quan ve del s.XIX?
Sí de l’època industrial… És per la necessitat de mesurar la intel·ligència, és la obsessió de mesurar-ho tot, si mesures tens una cosa exacta… però és la intel·ligència és una cosa més de l’home. L’home és moltes coses però una més és la intel·ligència, quan creiem que és la única hi ha nens que no se’ls fa destacar.

D’aquí el fracàs escolar.
Hi ha el científic que és el pensar, hi ha l’artista que és el sentir i hi ha el social que és el fer. L’educació està pensada pels científics, no està pensada pels artistes. S’ha de fer art a l’escola convencional però no perquè sigui vital, és allò “fes”. “Va anem a fer una mica de pintura”… és com una distracció és com perquè es relaxin, no es veu la importància central que te l’art.

De fet Waldorf es defineix com l’art de l’educació, no és una ciència.
Perquè els nens aprenen a partir de vivències, no de conceptes.

El dia d’un nen a escola Waldorf com és?
Es comença a tres quarts de nou, els nens i nenes es troben al pati i es canta una cançó. Després hi ha el que es diu la classe principal, que és de 9 a 11. A la classe principal es fan les matèries per períodes que es diu. Estan quatre setmanes fent períodes: quatre setmanes fent mates, després ho deixen i fem llengua.

No barregeu matèries, no?
No. Perquè el procés de les vivències es continu, no pots tallar una vivència és clar.

I quan surten de l’escola no s’enduen un cop de peu amb el món real?
Però aquest és el problema, l’escola esta feta perquè el nen s’adapti al món. Quan fan aquesta pregunta és… i tu què vols, que el nen s’adapti o que canviï el món? Si t’hi vols adaptar ves a la pública.

Que passaràs pel sistema…
Passaràs pel tub.

D’acord, me’n faig una idea de tot plegat. Moltes gràcies.
A tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s