El reportatge “L’escola mata la creativitat?” (4 de febrer) ha creat polèmiques entre mestres, pares i entesos amb ressò a tweeter, fòrums i pàgines web d’escoles. L’opinió pública està ressentida i necessita solucions, és moment per Waldorf?
CRÒNICA Maria Espinet Alegre (Cardedeu)
L’article aplega diverses opinions d’entesos com Ken Robinson, un dels experts internacionals en el desenvolupament de la creativitat, qui afirma “està clar que no pots innovar si no estàs disposat a equivocar-te, i els adults penalitzem l’error”. Parla de la por al fracàs i l’obligació a regir-se a unes directrius escolars que, literalment, maten la creativita i l’opinió.
Petra María Pérez, catedràtica de Teoria de la Educació, afegeix que hi ha estudis que notifiquen que “durant el sistema educatiu, els nens perden capacitat creativa i curiositat” i Fernando Alberca, professor i autor de “Tots els nens poden ser Einstein” afegeix que l’escola limita el potencial dels nens.
Les declaracions de Ken Robinson sobre “el sistema educatiu tracta els nens com una cadena de montatge” ens recorda a les opinions de Eulàlia Ventura, mestra i pedagoga Waldorf, qui critica que “no podem seguir creant autòmatas” i demana a crits que l’escola Waldorf, pedagogia que treballa l’espiritualitat, la creativitat, la opinió i la coneixença personal de l’èsser, pugui ser pública com ho és “a Alemanya, Holanda i païssos nòrdics” ens explica a una entrevista pel blog Waldorf Catalunya.
Un 71% dels enquestats estan a favor de l’article, cosa que evidencia que el poble s’adona que l’educació està estancada a un model del segle XIX, gents adaptat a les característiques actuals. La major part de les respostes publicades a La Vanguardia es mostren a favor com “sembla que vulguem clons, els hem de deixar espai i temps per ser creatius, res més, perquè ells ja ho porten dins”, expressa la lectora Cristina Gutiérrez.
Un 26% n’està en contra i diversos mestres s’han sentits ofesos per l’article “Sóc professora des de fa un quart de segle i mai he intentat acabar amb la creativitat dels nens. A què vé aquest atac al professorat espanyol?”, tot i que l’article remarca que és una crítica al sistema educatiu i no a la feina del professorat.
La conclusió va en nom de Petra M. Pérez “s’ha d’aposta per la flexibilitat, l’originalitat, la imaginació, deixar experimentar, fomentar la confiança, es clar, que ja hi ha centres que treballen amb aquests plantejament”. Aquest final obert s’adecua a la pedagogia Waldorf, ideada pel filòsof Rudolf Steiner que ensenya mitjançant la vivència, sense llibres, i sobretot amb amor i respecte.
Molts especialistes i la opinió pública demanen una nova pedagogia, i la pedagogia activa de Catalunya he de tornar a ser pionera. Ara per ara, només falta que l’Estat escolti aquesta necessitat de canviar per aturar l’alt índex de fracàs escolar, cedint així l’elecció dels diferents mètodes pedagògics als pares i no per imposició Estatal.
Waldorf a Catalunya 