ENTREVISTA
Per: Laia Gausà Busquets (Barcelona)

La Laura Sendra té 27 anys i després d’haver acabat Magisteri Infantil està cursant un postgrau especialitzat en pedagogia Waldorf infantil al campus de La Salle. Ha fet pràctiques a el Til·ler i actualment és mestra de religió a les Vedrunes.
El postgrau està reconegut per l’Associació Internacional de Jardins d’Infants Waldorf amb seu a Stuttgart (Alemanya). El curs vol respondre a la formació completa en Pedagogia Waldorf que necessita un mestra/a d’Educació Infantil per treballar en qualsevol Escola d’Educació Infantil Waldorf pertanyent a la “Asociación de Centros Educativos Waldorf de España“.
El curs dura un any i es basa en ponències sobre el coneixement de l’ésser humà i l’aproximació metodològica Waldorf, a més de la realització d’activitats artístiques i manuals que serviran al futur mestre/a com a material didàctic.
Com vas entrar en contacte amb la pedagogia Waldorf? Per què aquesta?
El gener de l’any passat vaig estar treballant a una escola convencional i quan vaig acabar la meva substitució els pares i mares dels alumnes es van fixar en la meva manera d’impartir les classes i em van orientar, em van explicar que existia aquest tipus de pedagogia i van pensar que potser s’ajustava a la meva manera de ser.
Quina és la teva manera de ser que encaixi amb el món Waldorf?
L’educació Waldorf té en compte la dimensió espiritual, una part intrínseca en l’home. Fet que no es contempla a les escoles convencionals. Les religioses ho poden tenir en compte però la metodologia no hi acompanya. Si es confia en els nens se’ls hauria de deixar fer més lliurement, en canvi veig que moltes concertades són molt rígides, es parteix des de l’adult, no des de l’infant.
… i personalment, quin tret diferencial destacaries de Waldorf respecte l’escola convencional?
Una de les coses que també fan aquestes escoles és formar els pares i mares perquè aquests no es vegin tant desorientats en el procés educatiu dels seus fills, avui en dia sembla que els nens siguin petits dictadors. Regularment la pròpia escola Waldorf porta pedagogs, mestres i gent professional a fer xerrades i tallers als pares. Donen pautes i resolen dubtes, per així millorar les relacions entre pares i fills.. i fer que aquests se sentin més entesos i sobretot més segurs.
Com ha canviat la teva concepció sobre l’educació des que vas descobrir Waldorf?
Més que haver canviat la meva entesa cap a l’educació, he trobat un grup de gent que treballa tal com jo sentia que s’havia de treballar. Així que no és tant que canviï la meva idea sobre l’educació sinó que més aviat es reafirma la que ja tenia.
Quina és la part que més et fascina?
Les activitats que es fan a l’escola Waldorf són de contacte amb el món, la natura, la vida. Nosaltres fem pa, cosim… agafem la matèria des de que és prima fins que es converteix en una cosa. Actualment els nens estan mal acostumats a rebre les coses ja mig fetes o acabades. Aleshores la millor manera d’entendre les coses, la realitat, és elaborant-les un mateix.
Hi ha gent que opina que mantenir els nens/es en un “món de fantasia i felicitat” quan són petits fa que visquin en una bombolla obviant la part crua de la realitat…
Sí que existeix un món de fantasia… però quan els nens miren la tele es creuen les imatges que veuen i aquesta no és una fantasia innocent com la que pot ser creure que hi ha nans al bosc que fan que canviïn les estacions. Sovint són imatges agressives que el nen encara no té prou capacitat per discernir quines vol incorporar i quines no, l’infant ho absorbeix tot… i li afecta directament. És alhora de crear la personalitat que aquesta inconsciència passa factura.
Seria diferent la teva persona si t’haguessis educat en una escola Waldorf?
M’he educat a una escola rural i potser hi ha molts elements que tenen en comú les dues escoles. Contacte amb la natura, he viscut les arts a casa… potser m’ha faltat la delicadesa de tenir en compte l’estat emocional de la persona. Normalment, a l’escola no es té massa en compte, si vas fent la feina i vas aprovant ja estàs bé. Per altra banda, a casa potser tampoc se sap com tractar la part emocional del nen. Els pares potser no estan prou formats a vegades com per poder ajudar un fill en problemes emocionals. Una realitat que com ja he comentat es trenca amb la voluntat de la pedagogia Waldorf per formar també els pares i mares.
Per què recomanaries cursar la formació Waldorf?
La recomano profundament perquè penso que dóna una visió molt més sana de l’educació. L’infant aprèn per mimetisme i és important tenir un referent en l’adult espiritualment treballat.
Com a mestra en una escola convencional… apliques Waldorf a les teves classes?
No puc aplicar una pedagogia a una escola convencional perquè s’ha de respectar el projecte del centre, allà on es treballa s’és part d’un equip.
Brillant Laureta!!!!!
Els meus fills van anar a l’escola rural perquè volíem que es criessin en contacte amb la natura.Si haguéssim sabut que hi hiavia aquestes escoles on també treballen la part emocional, els haguéssim dut perquè tens raó que sovint els pares no sabem fer-ho sense ajuda
És una llàstima que aquestes escoles no estiguin subvencionades i encara que són molt atractives,,resulten molt cares pels pares.. Crec que no és just, sobretot quan es parla tant de la llibertat que haurien de tenir els pares en triar l’educació dels fills.